Bio
XAVI MÚRCIA
Ampliant la paleta, completant el dibuix
Josep Vicent Frechina
Hi ha artistes obsessionats en la coherència lineal de la seua trajectòria, en la recerca d’un llenguatge propi de depurada condensació estètica; altres, en canvi, hi prioritzen, per damunt de tot, les seues necessitats expressives sense més cadenes d’estil o de formes que la seua intuïció artística i la seua conjuntura emocional. Xavi Múrcia pertany a aquesta segona nissaga i, per això, des que el 1988 fundara el grup Samfaina de Colors, especialitzat en els espectacles per a públic infantil, ha anat ampliant el seu registre musical fins configurar una obra polièdrica i multicolor, travessada sempre, això sí, per un subratllat de tendresa i sentimentalitat que ha esdevingut la signatura més reconeixible de l’autor.
Samfaina de Colors, aquesta primera formació que funda amb la seua companya Mirna Vilasís, ha estat peonera en la introducció del repertori tradicional català en l’àmbit de les músiques infantils i, al llarg de la seua dilatada carrera, ha creat vint espectacles diferents, ha realitzat més de tres mil concerts, ha enregistrat tres discos compactes —Convit a la festa (PDI, 1994), Ralet, ralet (Discos a mà, 2000), Nou pometes té el cançoner (Discos a mà, 2002)— i ha rebut el reconeixement de públic i crítica, materialitzat amb diversos guardons com el premi Rialles d’Òmnium Cultural, que li va ser atorgat el 2003 per l’espectacle El grill Esteve i l’orquestra del bosc. Darrerament, Samfaina ha estrenat una nova proposta, De bracet, basada en la musicació de poesia per nens i nenes que ja han començat a rodar amb gran acceptació.
El 1994, i també al costat de Mirna, funda el grup Tralla, adreçat a públic adult, que evoluciona, des d’uns inicis molt vinculats a les músiques tradicionals catalanes, cap una cançó d’autor, d’arrel mediterrània, que busca punts de tangència amb el jazz, el clàssic, el folk, les noves músiques o el pop. Amb Tralla es fa novament un fart d’actuar —i no solament al país: visiten també Irlanda, Alemanya, Itàlia, Espanya, Bèlgica…— i enregistra quatre discos Cançons de ronda (Actual Records, 1995), Com l’olor de la terra molla (Actual Records, 1997), Fruita del temps (Discos a mà, 2001) i El fill de la Terra. El comte Arnau (Discos a mà, 2003).
Quan Tralla decideix abandonar el territori folk per decantar-se cap una geografia més pròxima a la cançó d’autor, Mirna i Xavi Múrcia funden La Cobleta de la Selva amb qui cerquen el potencial atàvic del cançoner tradicional català en la seua vessant més transcendent: cançons de bressol, cants de treball o balades hi són reviscudes amb una sonoritat austera i genuïna que deixen reflectida en el seu únic disc Cançons d’aquell temps (Actual Records, 1998).
En tots aquestos anys, a més, Xavi Múrcia ha estat molt sol•licitat per a col·laborar amb altres formacions i intèrprets: Bitayna, Rosa Zaragoza, Marcel Casellas o Titot, han gaudit dels seua solvència instrumental i vocal
Ara afronta en solitari la seua aposta més personal i arriscada: el projecte Electrocançó amb què es disposa a explorar la seua faceta rockera, pouant en una estètica musical que el fascina des de petit però que mai havia gosat abans de mostrar en públic. Amb unes lletres punyents i directes, on trobem les seues constants habituals —l’estima per la vida i el país, el valor de la senzillesa, els fantasmes de la solitud, la deriva preocupant de la societat contemporània—, i unes músiques intenses i viscerals, Xavi es presenta amb la formació bàsica del rock, per eixamplar enormement la seua paleta expressiva i anar completant un dibuix, com més va més complex i —vet aquí el misteri— més entenedor.
LLUÍS FIGUERAS
Palafrugell, 1972
He format part de Zitzània, Astun Kiki, Free Gees, Calaveras…
Treballo en el disc de Josep Thió “Avui és demà” l’any 2004 . Visc a Dublin del 2000 al 2006 on toco amb Mary Stokes Band, Rob Strong, Peter Moore entre d’altres. Grabo amb Mary Stokes i Mary Coughlan el disc “Long Way From Home”. He acompanyat en directe a artistes de blues com Angela Brown, Billy Boy Arnold, Lola Johnson, Eddie king, Billy Branch, Big Time Sarah, Ben prevo…
Actualment formo part del grup gironí Savats i del projecte; Red Road Crossing produït per Julio Lobos.
CARLES OLIVER
Altrament anomenat Xarli, va endinsar-se en el món de la faràndula just per fer una mica de xivarri i trobar-se amb la colla d’amics.
Als seus inicis va estudiar la bateria per diferents escoles i professors i amb el temps s’ha trobat sovint penjada la guitarra, el baix, l’ordinador, i últimament la serra musical i tota mena d’artilugis.
Ha compartit escenaris i estudis de gravació amb Sau, els Sencillos, BB sin Sed, Pau Riba, Brams, Miqui Puig, Clara Andrés… i darrerament està fent soroll amb en Quimi Portet, Glissando*, Élena i Xavi Múrcia.
ALBERT VILA
Baix i Contrabaix
Nascut a Gurb (Osona) i fill de pagesos, diu que va decidir fer-se músic quan es va adonar que li agradava més el beure i el jeure que no pas el camp. Al llarg de la seva vida professional, ha fet discursos fins a altes hores del dematí, des de Pau Riba fina a Dijous Paella, passant per Brams i molts altres conjunts, que només li han servit per tenir disgustos.