La podeu escoltar clicant:

Jo sóc un moro jueu (J. Dréxler)

Milonga del moro jueu

(Jorge Drexler-Chicho Sánchez Ferlosio / Jorge Drexler)

Adaptació de Xavi Múrcia

Per cada mur un lament

a Jerusalem la daurada

i mil vides malgastades

per cada manament.

Jo sóc pols del teu vent

i sagno de la teva nafra

i cada pedra estimada

serva l’amor més pregon,

no hi ha cap pedra en el món

que valgui el que val una vida.

Jo sóc un moro jueu

que viu amb els cristians,

no sé quin és el meu Déu

ni quins són els meus germans.

No sé quin és el meu Déu

ni quins són els meus germans.

Cada mort em desola,

no hi ha cap bàndol guanyador,

no hi ha res més que dolor

i una altra vida que s’envola.

La guerra és molt mala escola,

tant se val com l’hàgiu vist,

perdoneu-me si no vinc

sota cap bandera.

Val més qualsevol quimera

que un tros de drap trist.

Jo sóc un moro jueu…

I no he pas consentit

de matar en el meu nom,

som només el que som

i, si hi ha Déu, així ho ha dit.

Aquest terra que trepitjo

romandrà, jo hauré partit

també camí de l’oblit.

No hi ha doctrina que no hi vagi

ni poble que no se n’hagi

cregut el poble escollit.

Jo sóc un moro jueu…

Ara que preparo cançons per fer un nou treball, penjo aquest esboç que he fet per la Mirna en el seu aniversari.

Aquí es pot escoltar

A veure què tal.

Diccionari de somnis

Xavi Múrcia

4 de maig

Ara som aquí,

a les portes del paradís.

No cal pas que hi entrem,

que els somnis hi són prohibits.

Tu besa’m primer.

Si t’agrada i no en fas prou,

hi pots tornar de nou.

Au, dóna’m amor.

No el vulguis estalviar.

Caduca a cada instant

que te’l demano i no en fas cas.

Va, estima’m més

que t’ho tornaré amb escreix.

Sóc un foc que creix.

Enfilo els mots,

diccionari de raons,

tinc els somnis endreçats.

I cada mot,

un trosset de realitat:

inventada o de veritat.

Si em fas feliç

quan hi ets i quan no hi ets,

és perquè ja hi sóc dins

i no em cal tenir-te als dits.

Si em dónes consol,

jo seré el teu amic

quan s’apagui el sol.

Enfilo els mots,

diccionari de raons,

tinc els somnis endreçats.

I cada mot,

un trosset de realitat:

inventada o de veritat.

Descobriré,

geografia del cos,

paradisos desterrats.

Navegaré

per le aigües interiors

fins a perdre els sentits.

Recolliré,

inventari de la carn,

la passió fruit a fruit.

Em vull quedar sempre més

a les portes del paradís

per desentrellar-te

com un diccionari de somnis.

Re­por­tat­ge, en­tre­vis­ta i con­cert de pre­sen­ta­ció: Elec­tro­ca­nçó a la Sa­la La­ Pla­ne­ta de Gi­ro­na, pro­gra­ma FLAIX

En aquest moment d’arrencada, on la il·lusió és benzina, em ve al cap que, petit com és, creixerà. Qui sap quins camins caminarà i a la recerca de qui sap què… Pobrissó. No pot saber que vagarà absurdament fins tornar a trobar unes noves mans que li acaronin els cabells mentre dormi. No pot saber-ho. Jo sí.

“Giro el món i torno al born, al meu racó…” (Compartint la solitud)

Arrenquem màquines. Amb la fonda satisfacció que em proporciona la solemnitat d’aquest moment de sortida, crido fluixet:

-       Queda inaugurat aquest pantano!

Dia ventós, avui. El vent l’hauríem d’entendre com una amnistia general que s’emporta, a més de les fulles seques, el dolor, la rancúnia i la desesperança.

Espero, però, que demà llueixi el sol i la poguem tornar a cagar tranquilament.