Giro el món i torno al born, al meu racó…

Un meu fill se m’adorm a la falda i, d’esma, li passo la mà pels cabells.

En aquest moment d’arrencada, on la il·lusió és benzina, em ve al cap que, petit com és, creixerà. Qui sap quins camins caminarà i a la recerca de qui sap què… Pobrissó. No pot saber que vagarà absurdament fins tornar a trobar unes noves mans que li acaronin els cabells mentre dormi. No pot saber-ho. Jo sí.

“Giro el món i torno al born, al meu racó…” (Compartint la solitud)